Poema: Gener (Miquel Martí i Pol)

Pel gener comença l'any
i els onze mesos que falten
fan que el fred no es senti tant.

Els treis reis, majestuosos,
passen per ciutats i viles
i són sempre generosos.

Amb la neu, si n'ha caigut,
fem un ninot que ens contempla
i té el nas molt punxegut.

Però una ullada de sol
el pot fondre de seguida
i tots hem de portar dol.

Cal anar amb compte amb el glaç,
que si bades i rellisques
et pots molt ben trencar un braç.

Pel gener fa un fred molt viu,
se'ns han acabat les festes
i tots enyorem l'estiu.

Miquel Martí i Pol